Avui alguns Directors que ocupen càrrecs de responsabilitat al Govern de la Generalitat, polítics de diferents partits i familiars d’alguns d’ells, fins comptabilitzar-ne mes d’una dotzena, estan imputats per la Justícia, mentre alguns més han estat citats per declarar.
Això si que afecta a la dignitat de Catalunya, però a més es dona la circumstancia de que quant, en roda de premsa, Ciutadans-Partit de la Ciutadania –C’s- va demanar al Conseller Nadal un informe del Incasol aclarint la posició del director d’aquest Institut en el anomenat “Cas Pretoria” el Sr. Nadal contestà que tot plegat no era sinó una confusió dels mitjans de comunicació. Si el Conseller Nadal realment no en savía res… malament, molt malament: queda clar que no sap que passa a la seva Consellería, però si n’estava al corrent… comte que el jutge pot acabar per incloure’l dintre el cas…
En paral·lel el Sr. Carod Rovira (vice-president de la Generalitat) anul·la les transferències de les subvencions al esport escolar i fa que ara calgui anar al acte que ell organitza per recollir el xec... ¿també tindran que besar-li la mà?Tot plegat una vergonya que fa indignes a aquestes persones, afectant greument als càrrecs que ocupen, i, donat el nivell dintre el Govern de la Generalitat, repercutint directament, ara sí, en la dignitat de Catalunya.
La connivencia dels partits polítics catalanistes, va desembocar en un pacte de silenci, i en un acord per crear un escenari de cartó-pedra que donés la il·lusió de viure a un oasis paradisíac, mentre ells podien fer i desfer segons les seves conveniències. Però... sortirà tot el que hi a sota la catifa?
Sempre he sigut del parer que si en poc temps es destapaven dos o tres casos importants de corrupció a Catalunya, viuríem el efecte dominó, degut a que es la por el que manté callada a molta gent, però que un cop desaparegut el sentiment d’amenaça, afloraria la realitat: si volen la independència no es sinó per ser amos i senyors absoluts.
La amarga realitat es que alguns dels que s’omplen la boca quant parlen de Catalunya, si, mantenint els diners i les comissions, els hi canviessin el nom de Catalunya per el de Sebastopol (amb perdó), no hi posarien la mes mínima recança.
Senyors del PSC, IU-ICV, ERC i CiU deixin de buscar culpables de fora, son vostès qui expolien Catalunya, qui li neguen els recursos per tirar endavant, qui estrenyen als catalans per emplenar-se les butxaques, son vostès qui, en nom de Catalunya, estan destruint-la; Que n’han fet del prestigi? On es la Catalunya capdavantera? On es la Catalunya emprenedora? On es la Catalunya oberta e integradora? On es la meva Catalunya, la que sempre porto al cor?
Sempre he sigut del parer que si en poc temps es destapaven dos o tres casos importants de corrupció a Catalunya, viuríem el efecte dominó, degut a que es la por el que manté callada a molta gent, però que un cop desaparegut el sentiment d’amenaça, afloraria la realitat: si volen la independència no es sinó per ser amos i senyors absoluts.
La amarga realitat es que alguns dels que s’omplen la boca quant parlen de Catalunya, si, mantenint els diners i les comissions, els hi canviessin el nom de Catalunya per el de Sebastopol (amb perdó), no hi posarien la mes mínima recança.
Senyors del PSC, IU-ICV, ERC i CiU deixin de buscar culpables de fora, son vostès qui expolien Catalunya, qui li neguen els recursos per tirar endavant, qui estrenyen als catalans per emplenar-se les butxaques, son vostès qui, en nom de Catalunya, estan destruint-la; Que n’han fet del prestigi? On es la Catalunya capdavantera? On es la Catalunya emprenedora? On es la Catalunya oberta e integradora? On es la meva Catalunya, la que sempre porto al cor?
Miguel-Angel Ibáñez
Secretario de Política Municipal de C’s
Concejal – Portavoz del Grupo Municipal de Ciutadans de Gavá
.jpg)
