20 de diciembre de 2007

Emisiones de TV3 en la Comunidad Valenciana: Intervención en Pleno Municipal del 19/12/2007

Ciutadans – Partido de la Ciudadanía no está en contra de la posibilidad de que las emisiones de televisiones autonómicas puedan verse fuera del ámbito de sus Comunidades, antes al contrario, pero siempre utilizando procedimientos legales y acuerdos de reciprocidad.

Las emisiones de la CCRTV en la Comunidad Valenciana se hacían al margen de la legalidad, por lo cual la aplicación de la Ley no debe ser puesta en duda por ninguna administración pública. Como responsables políticos forma parte de nuestras obligaciones hacer que se cumpla la ley sin dejar espacios de impunidad.

En estos momentos de cambio a la TDT, entendemos que el esfuerzo útil es conseguir acuerdos de reciprocidad con el resto de comunidades autónomas del Estado para poder tener todos el máximo de cadenas autonómicas y por tanto mayor pluralidad de información..

Otra cosa distinta es si se buscan confrontaciones de cara a un supuesto rédito político, o bien si se considera un eslabón más para la construcción del llamado “Estat Cátala” o “Països Catalans” en cuyo caso acaban Uds. De decir que no consideran capaces a los Canales Valencianos de difundir y defender su propio idioma.


Dado que la mención de ayuda al pago de la multa ha sido retirada de la declaración, no haré comentarios al respecto, pero permítaseme que, dado que estamos casi en Navidad, haga un cometario jocoso y festivo:

Con tantos Paises (Valencià, Català, Balear, etc..) con declaraciones políticas de este tipo corremos el riesgo de originar un conflicto internacional por injerencia en los asuntos internos de otro país.

Miguel-Angel Ibáñez Giner
Concejal de C’s en Gavà
Regidor de C’s en Gavà

14 de diciembre de 2007

¿Cuántos independentistas hay?

Hay Publicaciones al servicio del independentismo más desaforado cuyo contenido tendencioso, propagandístico y de acoso y derribo, les atribuye su único valor: el de no engañar sobre sus metas y los métodos para conseguirlas.

Es el caso de la “Agenda Catalònia Acord” cuyo contenido sigue fielmente los mandatos de aquellos que para conseguir sus fines no dudan en imponer las orejeras políticas para, como el burro en la noria, no dejar ver más que un trozo de mundo de modo que creyendo ir por donde quiere, va dando vueltas sin darse cuenta de que en realidad no va a ninguna parte, cosa que los que le han puesto las orejeras políticas ya saben de sobra, pero así lo mantienen en movimiento.

Forma parte de este terrible juego la curiosa proliferación de asociaciones culturales, deportivas, profesionales, etc... con sus correspondientes medios de divulgación: revistas, folletos, panfletos...y páginas web, que se utlizan descaradamente para propagar el independentismo catalán y presentar a ERC como la salvadora de la “Patria Catalana” para desesperación del Sr. Mas.

¿Tanta gente hay detrás?
¿Qué capacidad económica tienen?

El entramado es fácil de imaginar:

Cada Asociación financia una revista y una o varias páginas web.
De la revista se encarga una persona y de las páginas web otra.

Si añadimos:
Las facilidades para entrelazar las páginas web y “conducir” al visitante de unas a otras.
Que las mismas imprentas que te editan las revistas y folletos te pueden hacer la propaganda electoral.
Que hay una impunidad casi total para vender con medias verdades todo lo independentista.

¿No coincidirá su aparición, expansión o financiación con la llegada del Tripartito al poder?

Imaginemos que estas asociaciones empiezan a recibir subvenciones, que su entramado de webs y revistas gratuitas hace que puedan recibir cada vez mayores subvenciones... llegando a permitir remunerar a los “colaboradores”.

Llegado este punto es fácil entender porqué una minoría puede aparecer como un movimiento social con gran soporte popular... y que haya personas que lleguen a identificar catalán con independentista.

Llegados aquí, planteo al lector varias preguntas:

¿Se están usando los medios y recursos de la democracia para las finalidades previstas?

¿Además de querer tener la exclusiva de la verdad, los políticos también quieren tener la exclusiva de los recursos que debieran ser para la sociedad?

¿Cuándo establecen las subvenciones piensan en el conjunto de la sociedad o en ellos mismos y su partido?
Y lo anterior me hace plantearles la pregunta final:

¿Piensan los políticos que el fin justifica los medios?...

Responda el lector a estas preguntas y verá que su actitud frente a la política no puede seguir siendo solo la de esperar 4 años para volver a votar.

Despertemos y decidamos quienes realmente son dignos de ser nuestros representantes.


Miguel-Angel Ibáñez
Concejal de C’s en Gavà
Regidor de C’s a Gavà

13 de diciembre de 2007

Resposta al “Manifest de càrrecs electes locals”

Resposta al auto- anomenat “Manifest de càrrecs electes locals”

Jo també crec que avui en dia tots els ciutadans i ciutadanes tenim la convicció que el conjunt de Espanya es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les finalitats polítiques de servei a la societat han deixat pas a d’altres purament de manteniment del poder a qualsevol preu, inclòs el de les relacions entre l’Estat i les Autonomies.

Els grans partits polítics porten anys mirant únicament a dos llocs: el seu propi melic i la llista de peticions dels partits nacionalistes.

Però si això es dolent, encara ho es més la aparició dels profetes que ens ensenyen l’únic camí que ens ha de dur al paradís: La independència.

L’últim d’aquests escrits profètics es, de moment, l’auto anomenat “Manifest de càrrecs electes locals” en que, estableixen el “dret a decidir” com si ara estiguéssim sense llibertats:

Permeti el lector puntualitzar i comentar les consideracions d’aquest escrit:

  • “limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb I’Estat...” Recordem que el marc polític i jurídic que tenim el vam establir nosaltres mateixos a la Constitució (que es pot reformar quant sigui necessari) per tant dintre del nostre sistema democràtic hi son previstos mecanismes per tal de fer una actualització quan la majoria ho consideri convenient.
  • “Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, ... reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.” El dret a decidir, en democràcia, queda sempre a les mans del poble, dels electors, que precisament dintre de poc menys de 100 dies, podran escollir lliurement els seus representants, exercint el seu dret a decidir. Una altra cosa es que des de diferents sectors socials i econòmics es vulgui fer pressió per tal d’afavorir a tal o qual proposta política, però això no es precisament lluitar per la llibertat que garanteix el dret a decidir.
  • “.. un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper ...“ ¿L’important es el model de benestar o be necessita forçosament ser català? ¿La cohesió social a que fa referència pren com a model la anul·lació de tot allò, com el castellà (idioma oficial) que pot contaminar lo català? ¡ finalment ¿Ser econòmicament pròsper inclou no ser solidari en exigir una balança econòmica no negativa.

Per tot lo anterior crec fermament que com diu aquest manifest “El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més complerta, acabada i plena de la idea de democràcia” tal i com afortunadament hem pogut fer pales aquest darrers 30 anys, sota el paraigües de la Constitució del 1978 que ens donava, i ens dona, el dret a decidir, dret que podrem exercir, per exemple, el proper mes de març.

Quan diu que “Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania” te molta raó, ens tenim que fer ressò de les necessitats i anhels del conjunt de la ciutadania, no solament d’aquella que ens es més agradable a les nostres orelles.

I en conseqüència, el manifest que jo sí estaria disposat a signar seria el següent:

És per això que, conscient de la legitimitat política que m’atorga el meu paper l’ajuntament i de la responsabilitat que tinc en l’actual moment històric, com a regidor sotasignat manifesto el següent:

• Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva, tal i com poden fer dins del nostre sistema democràtic.

• El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania, per tal de mantenir el sistema democràtic, garant del nivell assolit de benestar i de llibertats així com de la seva continuïtat futura.

I, en conseqüència, al que em comprometo des de el meu lloc de regidor es a:

1. Continuar treballant des de el meu lloc de responsabilitat política municipal, per tal de que des de el meu municipi es potencií el diàlec, la democràcia i la participació dels meus conciutadans. no solament a Catalunya, sinó al conjunt del Estat Espanyol.

2. Contribuir a que la ciutadania exerceixi el dret a decidir, fomentant la participació ciutadana i lluitant activament contra l’abstenció en totes i cadascuna de les consultes electorals.

3. Realitzar accions democràtiques per tal de recolzar el dret a decidir de totes les persones, de manera que no hi hagi enlloc minories que imposin el seu criteri a la resta.

4. Fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir que ens permetin assolir uns nivells de participació democràtica cada cop més propers al 100%

5. Ajudar a fer conèixer arreu del mon, la reivindicació del dret a decidir de totes les persones, fent que des de la UE s’afavoreixi la instauració de democràcies allà on encara no ni hagi.

6. Emplaçar activament les administracions locals superiors, el Parlament de Catalunya i el d’Espanya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es continuï garantint, tal com fa ara la Constitució, el dret dels catalans a seguir escollint a les urnes els nostres representants tant a la Generalitat com al Govern Central, per tal de pogué seguir decidint lliurement el nostre futur.

Miguel-Angel Ibáñez
Concejal de C’s en Gavà / Regidor de C’s a Gavà

4 de diciembre de 2007

Apoyo a Ciudadanos de Castelldefels

El Grupo Municipal de ERC en Castelldefels comunicó el viernes pasado que abandonaba las dependencias municipales que se le habían asignado en ese Ayuntamiento porque se negaba a compartir el despacho que el consistorio le habia asignado con Ciutadans -Partido de la Ciudadania.

Los representates de Esquerra han explicado en un comunicado, que ha sido remitido al Parlament de la Generalitat, que se sienten humillados ante esta situación y que es inconcebible para ellos compartir espacio con un partido como Ciudadanos que niega su nación y, aseguran, hace bandera de la aniquilación de su lengua.

Desde Ciutadans de Gavà queremos denuciar este hecho tan lamentable y dar apoyo a nuestros compañeros de Ciudadanos de Castelldefels y en especial a su Concejal Margaret Manzano.

3 de diciembre de 2007

Felicitaciones RENFE

Hoy que por fin el servicio de Cercanías funciona con normalidad casi completa, queremos felicitar a los usuarios por recobrar la normalidad que acaba con tantos días y semanas de madrugones y regresos tardíos a casa, pero también queremos felicitar al personal de RENFE de la estación de Gavà que con su buen hacer ha hecho que los problemas y las incomodidades hayan sido las mínimas posibles dentro de la gravedad que supone la interrupción del servicio ferroviario.

Miguel-Angel Ibáñez