Resposta al auto- anomenat “Manifest de càrrecs electes locals”
Jo també crec que avui en dia tots els ciutadans i ciutadanes tenim la convicció que el conjunt de Espanya es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les finalitats polítiques de servei a la societat han deixat pas a d’altres purament de manteniment del poder a qualsevol preu, inclòs el de les relacions entre l’Estat i les Autonomies.
Els grans partits polítics porten anys mirant únicament a dos llocs: el seu propi melic i la llista de peticions dels partits nacionalistes.
Però si això es dolent, encara ho es més la aparició dels profetes que ens ensenyen l’únic camí que ens ha de dur al paradís: La independència.
L’últim d’aquests escrits profètics es, de moment, l’auto anomenat “Manifest de càrrecs electes locals” en que, estableixen el “dret a decidir” com si ara estiguéssim sense llibertats:
Permeti el lector puntualitzar i comentar les consideracions d’aquest escrit:
- “limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb I’Estat...” Recordem que el marc polític i jurídic que tenim el vam establir nosaltres mateixos a la Constitució (que es pot reformar quant sigui necessari) per tant dintre del nostre sistema democràtic hi son previstos mecanismes per tal de fer una actualització quan la majoria ho consideri convenient.
- “Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, ... reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.” El dret a decidir, en democràcia, queda sempre a les mans del poble, dels electors, que precisament dintre de poc menys de 100 dies, podran escollir lliurement els seus representants, exercint el seu dret a decidir. Una altra cosa es que des de diferents sectors socials i econòmics es vulgui fer pressió per tal d’afavorir a tal o qual proposta política, però això no es precisament lluitar per la llibertat que garanteix el dret a decidir.
- “.. un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper ...“ ¿L’important es el model de benestar o be necessita forçosament ser català? ¿La cohesió social a que fa referència pren com a model la anul·lació de tot allò, com el castellà (idioma oficial) que pot contaminar lo català? ¡ finalment ¿Ser econòmicament pròsper inclou no ser solidari en exigir una balança econòmica no negativa.
Per tot lo anterior crec fermament que com diu aquest manifest “El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més complerta, acabada i plena de la idea de democràcia” tal i com afortunadament hem pogut fer pales aquest darrers 30 anys, sota el paraigües de la Constitució del 1978 que ens donava, i ens dona, el dret a decidir, dret que podrem exercir, per exemple, el proper mes de març.
Quan diu que “Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania” te molta raó, ens tenim que fer ressò de les necessitats i anhels del conjunt de la ciutadania, no solament d’aquella que ens es més agradable a les nostres orelles.
I en conseqüència, el manifest que jo sí estaria disposat a signar seria el següent:
És per això que, conscient de la legitimitat política que m’atorga el meu paper l’ajuntament i de la responsabilitat que tinc en l’actual moment històric, com a regidor sotasignat manifesto el següent:
• Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva, tal i com poden fer dins del nostre sistema democràtic.
• El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania, per tal de mantenir el sistema democràtic, garant del nivell assolit de benestar i de llibertats així com de la seva continuïtat futura.
I, en conseqüència, al que em comprometo des de el meu lloc de regidor es a:
1. Continuar treballant des de el meu lloc de responsabilitat política municipal, per tal de que des de el meu municipi es potencií el diàlec, la democràcia i la participació dels meus conciutadans. no solament a Catalunya, sinó al conjunt del Estat Espanyol.
2. Contribuir a que la ciutadania exerceixi el dret a decidir, fomentant la participació ciutadana i lluitant activament contra l’abstenció en totes i cadascuna de les consultes electorals.
3. Realitzar accions democràtiques per tal de recolzar el dret a decidir de totes les persones, de manera que no hi hagi enlloc minories que imposin el seu criteri a la resta.
4. Fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir que ens permetin assolir uns nivells de participació democràtica cada cop més propers al 100%
5. Ajudar a fer conèixer arreu del mon, la reivindicació del dret a decidir de totes les persones, fent que des de la UE s’afavoreixi la instauració de democràcies allà on encara no ni hagi.
6. Emplaçar activament les administracions locals superiors, el Parlament de Catalunya i el d’Espanya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es continuï garantint, tal com fa ara la Constitució, el dret dels catalans a seguir escollint a les urnes els nostres representants tant a la Generalitat com al Govern Central, per tal de pogué seguir decidint lliurement el nostre futur.
Miguel-Angel Ibáñez
Concejal de C’s en Gavà / Regidor de C’s a Gavà
