23 de septiembre de 2007

AEROPUERTO: PROBLEMA SOLUCIONADO ("El Mirall del Baix Llobregat" 23/09/07)

Desde la ampliación del aeropuerto de El Prat, los vecinos de Gavà y Castelldefels vemos peligrar nuestra calidad de vida por los ruidos y la contaminación de los aviones. Dado que vivo en Gavà-Mar es un tema que siempre he seguido de cerca por lo que pueden imaginarse mi satisfacción cuando en una Comisión del Ayto. de Gavà se informaba que se mantendría la configuración de pistas menos molesta. Pero como dice el refrán la alegría dura poco en casa del pobre: 24 horas después los aviones sobrevolaban mi casa hasta bien pasada la medianoche. Allí tumbado en la cama sin poder dormir por el ruido, estaba nervioso esperando el siguiente avión mientras reflexionaba en que alguien cambiando la configuración de las pistas nos daba o nos quitaba los aviones. Metido en estas cavilaciones de quién jugaba en el aeropuerto a ser nuestro Dios del Ruido, tuve una revelación, vi la luz y de forma clara y definitiva supe que había una solución rápida, eficaz y económica a este problema.

Basta con que el Sr. Montilla venga a vivir a Gavà-Mar. Sí han oído bien, es tan sencillo como eso; ya sé que las viviendas no son baratas, pero comparado con la construcción de pistas, terminales, desplazamiento de autovías, etc... el coste es bajo, es más si “no hay presupuesto” se puede proponer una colecta popular.
¿Porqué involucro a nuestro President en esto? Muy sencillo durante la “Festa de la Rosa” del pasado 15/09/2007 solamente pasó un avión a las 15h45’ y otro a las 19h45’...pero es que si hablamos de los años anteriores el resultado es el mismo: ese día no se cambia la configuración de pistas y en “El Baix” vivimos sin ruido de aviones.

Que no se confunda nadie: no estoy diciendo que los aviones no pasan porque alguien haya avisado de que este Señor esté en Gavà-Mar, lo que digo es que cuando está se dan siempre las condiciones para poder aplicar rigurosamente la configuración menos molesta.

Sirvan estas líneas para expresar mi pesar por la falta de voluntad política para ocuparse y solucionar los problemas reales de los ciudadanos.

Miguel-Angel Ibáñez Giner

20 de septiembre de 2007

Sant Jordi: La Diada dels catalans (El Bruguers, 20/09/07)

Ante el alarmante déficit en la enseñanza del castellano, el Gobierno Central aprobó el 7/12/2006 un Real Decreto de Enseñanzas mínimas en la educación primaria, por el que se establece un incremento semanal de una hora de castellano en los centros públicos de las CC.AA con dos idiomas oficiales.

Pues bien, la Generalitat con el tripartito al frente, ha encontrado la fórmula para no modificar ni un ápice la situación actual: argumenta que ya se venía dando esa 3ª hora, puesto que considera la clase de “estructuras lingüísticas” como de castellano (aunque se imparte en catalán y las “estructuras lingüísticas” son comunes a los dos idiomas); en consecuencia deja esa 3ª hora a criterio de cada centro escolar en función de factores como su realidad sociolingüística. Así una vez más la Generalitat burla el espíritu de la Ley e induce de manera sectaria a que sean otros los que aplicando esta interpretación se vean abocados a servir los intereses de la presunta “Normalización lingüística”. Recordemos aquí que los centros de enseñanza públicos / subvencionados reciben dinero de la Generalitat...

Esta interpretación esquiva el Real Decreto y continúa con el modelo de “inmersión lingüística” cuando el sistema educativo catalán, como propone Ciutadans, debería ser trilingüe, con dos lenguas vehiculares al mismo nivel: catalán y castellano, a las que se iría incorporando paulatinamente el inglés.

Miguel Angel Ibáñez

13 de septiembre de 2007

La Diada dels Catalans (Eldebat.cat 13/09/2007)

1ª Part: La Diada Nacional de Catalunya:

Tenim un any més als polítics ocupats amb els preparatius per tal de celebrar la “Diada Nacional de Catalunya” el proper 11 de setembre. Però, pensem una mica amb aquesta data:

Es va triar sense escoltà als catalans, es van imposar criteris identitaris i de exaltació del “esperit nacional” fonamentats en fets històrics convenientment maquillats: Ja anava bé per obrir escletxes, fixar diferencies i començà a definí qui es un bon català i qui no.

Un cop fixada la data, es creà un màrtir on no hi va haver més que un advocat honest que defensà com a persona i com a polític les seves idees i com a Conseller en Cap liderà la defensa de la ciutat de Barcelona front a les tropes de Felip V.

A partir d’aquí comença el maquillatge:

· Rafael de Casanovas no defensà mai l’independentisme ni a Catalunya, simplement era partidari del Archiduc Carles front al rei Felip V, i va actuar de manera coherent amb les seves idees. Es presenta com a màrtir del independentisme català una persona que mai es va declarà independentista.
· Durant l’assalt final de les tropes de Felip V a la ciutat de Barcelona, mentre era dalt les muralles rep una ferida a la cuixa. Es presenta com un atemptat contra la seva persona i contra Catalunya el que va ser una ferida de guerra.
· Després de demanar els barcelonins la resistència fins la mort, ell per tal de curar-se de la ferida i per por de possibles represàlies s’amagà a una finca del seu fill, fins que fou amnistiat i llavors continuà exercint com a advocat fins a la jubilació, com si res no hagués succeït. Es presenta com a màrtir la persona que no va dubtà a sacrificà milers de barcelonins innocents, en negar-se a capitular quan els seus assessors li deien que tot estava ja perdut. Recordem que ell mor al seu llit amb mes de 80 anys d’edat, envoltat dels seus i del confort de la seva llar.

2ª Part: La Diada dels Catalans:

Curiosament aquest dies no hi a ambient de Festa al carrer. Només l’anomenada “Societat Civil” que rep subvencions es prepara per les ofrenes de flors, la resta pensa que aquest any cau be: es pot fer “pont”.

No es estrany que sigui així: l’onze de setembre és una data i un motiu exclusivament per i per als polítics.

La Societat Catalana, molt intel·ligent, fa molts i molts anys que decidí de manera popular i per aclaparadora majoria quina era la data a celebrar i quin n’era el motiu:

Efectivament, molts anys abans que al segle XIX durant la Renaixença s’escollís l’onze de setembre com a símbol del nacionalisme català, el poble de Catalunya ja havia decidit quina jornada volia i perquè:

Tenia que ser una jornada festiva, alegre, dedicada a la convivència, que promogués la cultura i que fes una exaltació de l’amor entre les persones, i ho volia celebrar el dia del triomf del bé sobre el mal, el dia en que es van sentir lliures de la feixuga càrrega del que simbolitza el drac.

Sí, catalans, tots nosaltres sabem que estic parlant del dia de Sant Jordi, del dia del llibre i de la rosa, veritable jornada dels catalans per decisió pròpia i lliure dels ciutadans de Catalunya i que renovem generació rera generació: aquesta és la nostra Diada, una Diada que està per sobre dels temps i de les idees polítiques.

Es per això que Ciutadans-Partit de la Ciutadania propugna que la “Diada Nacional de Catalunya” sigui la “Diada dels Catalans” i se celebri el dia de Sant Jordi.

Volem una Diada de caire festiu, no reivindicatiu.
Volem una Diada de tots, no només d’uns quants.
Volem una Diada dels ciutadans, no dels polítics.
Volem una Diada cohesionadora, no de enfrontaments.
Volem una Diada mirant al futur, no ancorada al passat.
Volem una Diada com Catalunya: culta i bonica, amb llibres i amb roses.

Volem que la Diada sigui el dia de Sant Jordi perquè neix directament de les tradicions catalanes celebrades des de la antiguitat per el conjunt de la societat catalana.

Miguel-Angel Ibáñez