La Diada dels Catalans (Eldebat.cat 13/09/2007)

1ª Part: La Diada Nacional de Catalunya:

Tenim un any més als polítics ocupats amb els preparatius per tal de celebrar la “Diada Nacional de Catalunya” el proper 11 de setembre. Però, pensem una mica amb aquesta data:

Es va triar sense escoltà als catalans, es van imposar criteris identitaris i de exaltació del “esperit nacional” fonamentats en fets històrics convenientment maquillats: Ja anava bé per obrir escletxes, fixar diferencies i començà a definí qui es un bon català i qui no.

Un cop fixada la data, es creà un màrtir on no hi va haver més que un advocat honest que defensà com a persona i com a polític les seves idees i com a Conseller en Cap liderà la defensa de la ciutat de Barcelona front a les tropes de Felip V.

A partir d’aquí comença el maquillatge:

· Rafael de Casanovas no defensà mai l’independentisme ni a Catalunya, simplement era partidari del Archiduc Carles front al rei Felip V, i va actuar de manera coherent amb les seves idees. Es presenta com a màrtir del independentisme català una persona que mai es va declarà independentista.
· Durant l’assalt final de les tropes de Felip V a la ciutat de Barcelona, mentre era dalt les muralles rep una ferida a la cuixa. Es presenta com un atemptat contra la seva persona i contra Catalunya el que va ser una ferida de guerra.
· Després de demanar els barcelonins la resistència fins la mort, ell per tal de curar-se de la ferida i per por de possibles represàlies s’amagà a una finca del seu fill, fins que fou amnistiat i llavors continuà exercint com a advocat fins a la jubilació, com si res no hagués succeït. Es presenta com a màrtir la persona que no va dubtà a sacrificà milers de barcelonins innocents, en negar-se a capitular quan els seus assessors li deien que tot estava ja perdut. Recordem que ell mor al seu llit amb mes de 80 anys d’edat, envoltat dels seus i del confort de la seva llar.

2ª Part: La Diada dels Catalans:

Curiosament aquest dies no hi a ambient de Festa al carrer. Només l’anomenada “Societat Civil” que rep subvencions es prepara per les ofrenes de flors, la resta pensa que aquest any cau be: es pot fer “pont”.

No es estrany que sigui així: l’onze de setembre és una data i un motiu exclusivament per i per als polítics.

La Societat Catalana, molt intel·ligent, fa molts i molts anys que decidí de manera popular i per aclaparadora majoria quina era la data a celebrar i quin n’era el motiu:

Efectivament, molts anys abans que al segle XIX durant la Renaixença s’escollís l’onze de setembre com a símbol del nacionalisme català, el poble de Catalunya ja havia decidit quina jornada volia i perquè:

Tenia que ser una jornada festiva, alegre, dedicada a la convivència, que promogués la cultura i que fes una exaltació de l’amor entre les persones, i ho volia celebrar el dia del triomf del bé sobre el mal, el dia en que es van sentir lliures de la feixuga càrrega del que simbolitza el drac.

Sí, catalans, tots nosaltres sabem que estic parlant del dia de Sant Jordi, del dia del llibre i de la rosa, veritable jornada dels catalans per decisió pròpia i lliure dels ciutadans de Catalunya i que renovem generació rera generació: aquesta és la nostra Diada, una Diada que està per sobre dels temps i de les idees polítiques.

Es per això que Ciutadans-Partit de la Ciutadania propugna que la “Diada Nacional de Catalunya” sigui la “Diada dels Catalans” i se celebri el dia de Sant Jordi.

Volem una Diada de caire festiu, no reivindicatiu.
Volem una Diada de tots, no només d’uns quants.
Volem una Diada dels ciutadans, no dels polítics.
Volem una Diada cohesionadora, no de enfrontaments.
Volem una Diada mirant al futur, no ancorada al passat.
Volem una Diada com Catalunya: culta i bonica, amb llibres i amb roses.

Volem que la Diada sigui el dia de Sant Jordi perquè neix directament de les tradicions catalanes celebrades des de la antiguitat per el conjunt de la societat catalana.

Miguel-Angel Ibáñez